andariegu castrillonense

Palos andariegos y aficionaos a caleyar pel pais astur,o cualquier otra estaya de la ñatura.Rutes,sendes,mapes,infor-mación,semeyes,en fin tou lu que pueda sofitar una bona colada cola familia,o colos collacios

lunes 26 de septiembre de 2011

CAMIN DE SANTIAGU. VERIÑA-SALINAS (2-9-2011)

Esti fin de selmana los nenos colen a Potes, onde van pasar esos díes faciendo actividaes (piragües,senderismu,..), como escomencipiu de la nueva temporada del club de natación Las Anclas de Castrillón,asina que atalanto que puedu facer esti vienres que toi solu, fasta que la muyer torne del tayu; pues pescancie que meyor ocasión pa facer una andariega bona y que teo abondes ganes de facela, dir dende Xixón a Salinas pel Camin de Santiagu, y pues dichu y fechu, namai colar los nenos, averome fasta l'apeaderu de FEVE'n Salinas, onde garru'l tren,pa dir a Veriña, onde entame la prestosa andiada.

  TRAMU 1 .  ESTACION DE FEVE DE VERIÑA - MONTEAREO - CIR GUIMARAN-VALLE 

 



"El Carreñu" dexame'n Veriña a esu les 13:00 hores, El Camin de Santiagu, pasa xustu baxu la estación na carretera que va a Avilés







Toi na parroquia xixonesa y el camín sigue pela carreterina, per tres de min bien una pelegrina, asina que voi a esperala, y resulta ser una francesa, que vien andiando dende Santander. 


Vamos charrando, mediu inglés, mediu castellán, y dizme que colo sola dende Santander, y que va selequinamente, metantes el ríu Abañu, pasa al lleu nuesu, dando abonda pena, pues baxa contaminau en forma.






Dende equi, el camín entama a xubir selemente a la gueta del Monte Areo, lo que permite ver el complexu d'Arecelor-Mital que tien en Veriña, cola tuberia que lleva'l carbón dende'l Puertu del Musel al parque de carbón siderurxicu, que ye'l que s'emplega pa quemar nes bateries y facer los dixebraos tipos d'aceru.
 






Les marques tan perbien puestes, nun hai forma de perdeles,asina que primeru el camin va pol Camín Rebosu, pa llueu coyer el Camin Real de Xixón a Guimarán- Valle






 Equí el camín tornase mas pindiu, y la raopaza francesa va andiandu mas selemnte que yo, pero vamos xuntos,.Alcontramos otru cruce, Podemos tirar pela carretera riba (hay una flecha mariella), o tirar per onde tal h.itu, que ye'l Camín Real, anque llueu mas riba xuntanse otra vez, pel camín Real vas pente unes cases perguapes.


la verda ye quèsti cachu camin ta pindiu, y la moza quedaseme tres de min, ya mas riba cuando amestanse la caretera col Camin Real,hai una vecina que tien puestu un tenderete palos pelegrinos con agua fresco, ablanes y fruta, con una llibretina pa pongas lu que quieres,paro elli, metantes xintu unes ablanes y do-y un bon tragu l'agua que ta bien buena. Elli la moza dizme que siga al miu rimu que ella va a parar elli un ratin,despidome d'ella





Mas alantre llegase a la cabera casa y la carreterina camuda a pista que xube a Monte Areo,una bona pista que ya riba d'Areo ya casi llana.


 

  


Ya riba y pasando los ocalitos apaez el conceyu de Carreñu, y se puede ver los barrios mas altos de la so capital Candás, y el mar Cantábricu



La pista sigue cuasi llana y prontu se agüeya el caseríu de San Pablu, ya tamos en territoriu de Carreñu.
Ya'l final de la mesma, hai una ceneyada de pistas,equí les marque del camin de santiagu indiquen pela pista que sal de frente, pero yo tiro a la mandrecha, pel Camín Real, y que realmente el verdaderu Camin de Santiagu , como mas allantre nos marquen los h.itos, la causa de disvialu per otru llau nun les sei, tal vez pa que pase al lau d'algún dolmen, pues el Monte Areo ye'l conxuntu dolmenicu mas importante d'Asturies, si quereis saber daque mas sobre elo, podies dir a esti enllace,onde ta la ruta que fice pol Monte Areo nun fai un añu.
     http://andariegucastrillonense.blogspot.com/2010/04/los-dolmenes-del-monte-areo-cumal-de.html




n'esi enllaz podeis siguir como sigue'l camin fasta El Valle.Ya voi teniendo fame, asi que voi parar nel CIR de Guimarán- Valle a xintar el bocata selemente, onde si fales colos del CIR pueden enseñate l'Aula del Neoliticu


   



Pues nada, elli con una bona cerveza fresca y pa finar una cafetín con xelu, enllenu'l banduyu, ¡y como me presta!, a la solombra y con una sele pergayolera.




                                      TRAMU 2º: CIR GUIMARÁN - VALLE  - TABAZA 
 
Esti cachu'l camín tal vez ye'l mas prestosu de l'andiada de güei y ye que el camin de santiagu va pel valle de Carreñu, pente un paisax rural perguapu, per carreterines y pistes afayaices d'andiar.nami colar del CIR, siguir una carreterina y como non, les indicaciones perfeutes, el camín sigue marcau pal pelegrin de forma estupenda.Asina que dexo la parroquia de Guimarán pa colar a de Valle,; el camín pasa'l llau d'una casa con panera onde hai unos cuantos asturcones (caballu endemicu astur,ya afamau y codiciu pelos anguaños romanos, y que tuvu a puntu d'esmolecer).

El camin sigue y paso al llau del Palaciu de los Diaz Caneja, palacio del sieglu XVII, con capilla, y que dementres la Guerra Civil, sirvio como agospuiu pa los pilotos replublicanos que tenien la so base nel aerodromu de Carreñu


El Palaciu tien una cadarma en forma U alriedor d'un gran patiu, con una melgueru corredor de maera sobre columnes de piedra; y con una capiella dedicada a la Virxen del Carme.

 




Pal otru llau ta la Ilesia de Santolaya  d'El Valle




El camin de santiagu va xubiendo persele,a la gueta'l collain que curiase'l final que ye la cabezalera del valle de Carreñu






Pasando por Los Celleros,el caberu caseriu ya que hai'n Carreñu, pues ya va el siguionte que se alcuentra será ya Tabaza

   Sigun xube'l camín les vistes al valle de Carreñu son una maraviella, ¡vaya valle mas guapu!


  Ya enllegando'l final del valle, la carreterina camuda a una bona pista y que ya cola pa otru valle de Carreñu, el Valle de Tamón, y apaez el señor de les cumes de toda esta regolada, el Picu Gorfolí, Friera o Tabornea












La pista baxa al valle'n direución a la ilesia de Tamón








La pista fina al llau la ilesia de san Xuan Bautista y amestase cola carretera que dende Tamon y Tabaza va a Serín.Cruz'l riu Tamón, que va a morrer a la Ría d'Avilés

 Ya na carretera el Camín de Santiagu, va en direución  la glorieta de Tabaza,onde hay que cruzala con cuidadín pues hai que travesar los enllaces a la A-8, con abondo traficu. Dende equí ya voi ver los altos fornos de ENSIDESA, güei Arecelor-Mital, que que queries que vos diga, pa los de comarca de toda la vida ya puede camudar les veces que quiera de nome, que siguiremos llamandola ENSIDESA.


  TRAMU 3º:    GLORIETA DE TABAZA   -   HOSPITALILLU   D'ENSIDESA  (LLARANES)


 
Buenu dende equí acabose l'encantu, ye con diferencia'l tramu mas feu y mas duru, pues  (xixón-Avilésvamos pela carretera fasta Avilés, con algún cachin que metese per alguna cai paralela a la carretera en dalgún pueblu, dir andando por arcen faise duru, el ruidu l'autoví, los coches y caminoes de la carretera y ver solu industries, desanimen al pelegrín, peru en fin ahi que continuar.








La vista ye siempre igual industria y mas industria, en concretu Arecelor y mas Arcelor, dexo el conceyu de Carreñu, pa colar pal de Corvera d'Asturies.

 

 
Llego a Tresona, pasu per debaxu la Ilesia de San Vicente cabezalera la parroquia del mesmu nome nel pueblu de San Pelayu, elso toponimu ye d'orixen preselticu, Tre (tres), "onna" (riu), "tres del riu". Paso xunto a la Ermita de San pelayu, del sieglu XVII con remociques del XVIII





Sigo pela AS-18 Xixón-Avilés, pente industries (FERTIBERIA y ArceloMital) y colando polos poblaos que se ficieron p'agodpiar a los trabayaores que vinieron dende tolos llaos d'España a facer la siderurxia y a trabaya n'ella, como Los de Gaxín, Marzaniella y LLaranes. Fasta llegar al crucie de LLaranes, onde ta l'anguañu hospitalille d'Ensidesa.




                     TRAMU 4º:  HOSPITALILLU  D'ENSIDESA  (LLARANES)  -   SALINAS 
 
Equí'l camin de Santiagu sigue pela AS-19, y perfeutamente indicau, entra n'Avilés pol Ponte Azud
pa llueu en LLano Ponte, siguir cai riba fasta l'agospiu de pelegrinos d'Avilés, onde fina la etapa dende Xixón, peru yo como voi siguir fasta miu casa'n Salinas, y fartu de carretera tiro pola senda que hai fecha na ría d'Avilés, que ya mas prestosa d'andiar

el paseu la ria aporta fasta'l Centru Niemeyer, lu primeru que vese ye'l resturante que ficieron.


En frente mesmu y nel otru llau la oriella ta "la Grapa", n'acesu que salva les vies de RENFE y FEVE, y da pasu al Niemeyer po la Ponte de San Sebastian, un mirador melgueru sobre tou'l complexu.





El complexu tien cuatru edificaciones: El mirador, que usase como restaurante de cauandu'n cauandu, la Cúpa, onde se fain esposiciones y charlas, l'Audotoriu, palos conciertos y otros eventos culturales, que tien la peculiaridá que'l so escenariu puede tamien dar a l'esterior, y l'edificiu de usos multiples, onde ta'l bar, una peuñena sala de cine, y aules.

Dende'l la esplanada hai una prestosa vista a la Ría d'Avilés. ¡ría', yo mas bien diria el canal d'agua de mar, pues de ría queda bien pocu, un 1%. pues colos muelles, y l'esporpoye industrial ya urbanisticu d'Avilés. la ría camudó a esu a un canal aburriu,y lo pocu que quedaba de la oruiella mandrecha, cola ampliación últama del puertu esmolecio dafechu.

 


sacome la semeyina de rigor  enantes continuar cola mio andariega, ya quedame pocu, pa llegar a Salinas



Asina que crucio la ría per una pontina que da pasu al muelle deportivu, pa dir a Sabugu, onde garraré'l Camin de Santiagu que me aportara a Salinas.L'itinerariu lu encontrareis equí.


     http://andariegucastrillonense.blogspot.com/2010/01/riu-raices-ria-daviles-y-camin-de.html
 Dempues de tomeme una cervecina na Plaza'l Carbayu de Sabugu, tiro para san Cristobanu, y en La garita alcuentrome con un pelegrin belga, el bigardu vien caminando dende Bruselas¡vaya barbaridá!, lleva mas de  2000 km nes pates.Cola vista de salinas ya abaxu, entrugo-y comu ye que nun se quedó n'Avilés a dormis nel agospìu, pues fasta Soutu LLuiña nun hai agospios, solu ún en san Esteban de Pravia, peru tien que esviase'l camín. dizme que va a dormir con les estrelles como compañeres.En fin dexolu tres y entamu la baxada a Salinas.
 Ya solu quedame tirar pa casa, dempues de seis hores y media y 38 kms,nes pates,metante voi atalantando que hai que facer el Camín de santiagu d'Avilés a Uvieu, principal puerta d'entrada de los pelegrinos bretones , que dende Avilés diben a Uvieu a venerar la imaxen de San Salvador y les reliquies de la catedral y llueue a santiagu de Compostela, pues como diz el dichu. "QUIEN VA A SANTIAGU Y DEXA'L SEÑOR, YE COMO AQUEL QUE VISITA'L CRIAU Y DEXA'L SEÑOR".

miércoles 21 de septiembre de 2011

VAL.LE DE VALDEPILA-CUITU ARBAS- VAL.LE DE L'ABILDUL (L.LACIANA)

Sigu con les salides pola comarca de L.lacina y esta vez continuamos pal oeste, a los otros dos val.les, los de Valdepila y L'Abidul, cola xubida'l Cuitu Arbas, cumal del conceyu de Cangas del Narcea (otru mas pal burxazu), amás de ser un de los picos que tenía malditos, pues les vegaes que foi siempre a xubilu, tuve que dexalu per asgaya cuases, pero por fortuna, esta vez acompañó y pude quitame esa maldición .
Dexamos los coches nel Ponte Las  Cuendias, na carretera que xube dende Caboal.les a L.leitariegus y dende elli garramos la carretera minera que cola xusto en frente 
L'entamu  nun tirn torga nenguna, pues solu ye siguir la carretera riba'l valle, el día ta perguapu, y ya voi sintiendo qu'esta vegada ye la definita pa tar enriba'l Cuitu Arbás
 La carretera va pa les mines a cielu abiertu, que ta la izquierda'l valle pero nosotros dexamos la carretera y garramos la pista que xube fasta la braña de Rudiviel.las, onde hai un chamizu ya'n desusu.
 Elli hay una cabana, remocicada, que sirve d'agospiu montañeru, perbien afayaiza, y cusi nueva. dende equí garramos un bon camín que nos xube a un collau que hai ente'l Picu'l Pandu y la Peña Miró
                   Abaxu dexamos la cabezalera del Val.le Valdepina y la Braña d'El Carbal.lal
Per una bona sienda aportamos al Col.lau de Ful.laqueiru (1.666 m), dende onde vemos  onde tuvimos fai unos díes, los picos de Santa Elena y San Miguel, tres d'ellos, acolumbrase la depresión del Puertu Los Zrezales, y a la so drechael Cornón , a la so izquierda el Cogol.lu'l Cebol.leu y Los Raxos.
          Ya solu ye siguir agora la columbrera pa dir a la Pena'l Miro, ya na llende con Asturies 
Facemos cume (1726 m),y dende él hai una melguera curiada al Cuitu Arbas y el pueblu de L.leitariegus, y onde tamien podemos ver el camin a recorrer dende'l pueblu a la cota mas alta del conceyu de Cangas del Narcea,el Cuitu Arbas,el caberu 2000 m de la Cordolera Cantabrica.Al final la pista que xube dende'l pueblu t'arrequexada la llaguna glacial d'Arbas, la que veremos llueu.
Dende la Pena'l Miro, baxaos a la gueta la pista que pasa per baxu y empobina a L.Leitaruegus.Cabezalera la parroquia de santa Mª o Brañas y capital del conceyu de L.leitariegus de 1821-1931. que foi amestau al de Cangas.Fasta 1879 sos vecinos taben quitaos de fueros y serviciu militar, pol Privilexu de L.leitariegus conceiu en 1326 pol caberu rei lliones Alfonso XI, cokl fin de mantener poblau tan i portante pasu de LLion a l'ocidente astur.




Asina llegamos al pueblu y elli mesmu un panel indica la rura a siguir p'arremangar al Cuitu Arbás.








Que tan frente de la piquiñina ilesia parroquial de Santa María de L.leitariegus o Brañas, remocicada nos años 40 del pasau sieglu, l'estilu tradicional d'esat comarca astur. 
La so festivida ye la san Antoniu, nel primer domingu de xunu









Ya solu ye siguir la pista qu'arremanga fasta l'area recreativa qu'hai enantes la l.laguna d'Arbás y dir esfrutando de les vistes. 

Pa entamar la Pena Miro

                  Los puertos y brañaes de L.leitariegus, colos Penones pesllandolu
La pista fina xustu n'area recreativa, dende elli l'acesu a l.laguna ye peatonal, pues tamos metios na reserva Natural Parcial de Cuitu Arbás, y xustu a la l.laguna hai otres mas que'n branu tan seques
Xunto a la l.laguna hai perimportantes turberes, y siendu estes unes de les principales conxuntos  de turberes montañoses dobre cubetes glaciares del norte de la Peninsula Iberica, amás de alcontrase elli les moyores comunidaes d'enebru rastreru, alcontrandose solu en llugares especiales de los Pirineos una comunidad tan rica y bayurosa como la que hai equí.
Un pelín enantes de llegar a la l.laguna d'Arbás, hay un senderín a man izquierda, que hai que garrar y que ye'l que xube'l Cuitu Arbás; y ya lu teo ehi, ¿siguira la maldición que teo con esti picu?, yo creo que non y que esta vegada sera la definitiva.Pa ello el camín xube primeru a la Col.lada Fanetina o de La Gobia, que ta a la izquierd'al picu.







Pa baxu queda la l.laguna y L.leitariegus, riba la Pena miro, y pal fondu la l.linde somiedo con L.laciana, el Cocol.lu'l cebol.leu, el Cornín, el Cornón,el Muxiben,... 


Y ya tomos nel collau (1840 m ), y solu ye tirar pal picu, pal otru llau queda'l picu La Gobia, per onde pasaremos llueu, pa la torna, asi que solu salvar los mas de 100m de desnivel que queden fasta la cume
Facemos cume, 2002 m, tamos nel cumal de conceyu mas grande d'Asturies Cangas del Narcea, y con ello, una cume que tinía gafiada , la xubí por fin, menuda gayola teo, aun nun me lu creu, costome mas de 25 años tar equí. Pal norte queda Cangas del narcea, y lu que foi l'anguañu conceyu de L.leitariegus, col  Puertu, y la capital del angüañu conceyu, Brañas d'Arriba, y los pueblos de Brañas d'Abaxu, y Trescastru, y el valle de Naviegu de camín a Cangas a la gueta del Narcea.
Pal Ocidente, el valle onde ñaz el  Narcea, La Veiga'l Palu, La Xerra de Degaña,L'Alcornon de Busmori, pal otru llau, ente los dos el valle de Degaña,y ya les xerres de l Trayietu, El teisu Mular, y Los Ancares, colos picos Miravalles, na llinde d'Asturies y LLion y el Cuilla, ya n'Os Ancares galegos, el picu mas altu d'esta xerra occidental, que dixebra les vertientes al cantabricu y atlantica.
Y ye que dende equí puede curiase toda la cordal cantabricu astur, pues al fial, a lulloñe vese El Cornión, y ya mas pal centru, Ubiña, Los Fontanes,y equí'l llau El Cornón, ¡una maraaviella de curiada montañera,. que sirvioonos pa dir repasando los cumales que tabemos agüeyando
Ya toca tornar pal coche y  vamos dir pela cimera a facer unos cuantos picos mas, los tres que se ven na semeya; pa que dende l'ultimu'l Picu rapau, baxaremos a la caretera .
Coloamos per riba la estación d'esquí de L.leitariegus, que ta en territoriu llinosés y qu'agora'l nuevu gobiernu'l Principau quier ampliar pal conceyu de Cangas  del Narcea, a ver como comuñen l'espaciu protexiu cola estación d 'esqui.
Dempues de facer cume en todos los picos dende'l caberu Picu 'l Rapau (1889 m), vamos a baxar a pelu gochu al val.le L'Abidul, y garrar la caretera, l'altor de les curves que tan abaxu.
Y ¡vaya baxada mala que pillamos!, un cotoyal d'ordagu, vamos baxando como podemos fasta por fin alcontrar una pista con un depositu d'agues, dende elli nos xuntamos y baxamos per una sendina que nos aporta fasta'l valle y topamos con n'acueductu que leva l'agua al Vil.labrin y Cobal.les, que a primer curiada paez medieval, peru ye modernu.
Ya solu colar a la carretrea y dir fasta'l coche, enantes hai una piquiñina area onde hai fonte. un bon tragiu, refrescanos, y ya el coche a tiru piedra. Paradina'm Piefita de Babia pa la clara y cerveza de bon vezu, y pa casina dempues d'un día montañeru de los mas melgueru.